Música per a la ciència

Ja m'enyoraveu eh?

Perdoneu el meu silenci (ja parlarem algun dia del silenciament a nivell molecular), però les oposicions m'han tingut absent (sense tastar l'Artemisa absintium). De fet, per a mi s'han convertit en una tradició molt similar a la nit de Sant Joan, per les dates, per la massificació i per això de llançar-se a la foguera sense saber si arribaràs a l'altra part.

Deixant de banda les qüestions personals que segurament no us interessen per a res, vaig a intentar compensar-vos amb música per a la ciència. La veritat és que feia temps que buscava a la xarxa algun grupet que fera cançons amb la ciència pel mig, i furgant a un bloc nou de ciència que he trobat i afegit als enllaços ( http://amazings.es ), m'ha paregut interessant una resenya sobre un CD anomenat "Here comes science" editat al 2008 pel grup "They might be giants".

L'album consta d'unes 15 cançons, cadascuna amb una temàtica, que va des de l'evolució fins als elements de la taula periòdica. Val la pena veure els videoclips i no sols escoltar la lletra (al youtube estan tots).

És veritat !!!! se m'oblidava que les lletres estan en anglés, però no són massa complicades. A més, no es precís que ho enteneu tot a la primera, les coses noves, pas a pas, això sí sense parar.

Per cert, si voleu escoltar sols la música sense el videoclip, a spotify també està. De totes formes, ací vos deixe d'exemple les cançons que més m'han agradat.

I recordeu que la ciència no fa vacances.

"Science is real"

"I'm a paleontologist"

" Meet the elements "

Evolució adolescent

Aquesta no era una entrada programada (realment cap ho ha sigut), però el meu benvolgut evolucionista-evolucionat-devolucionant company de vesprades didàctic-biològiques, m'ha mostrat una troballa molt interessant que m'agradaria compartir amb vosaltres, especialment amb els qui us agrada la lectura i la ciència, i també amb els qui penseu que per poquet que siga, alguna cosa teniu en comú amb un bacteri.

Es tracta d'un llibre de literatura juvenil de nom "La Evolución de Calpurnia Tate" publicat no fa molt per Roca editorial i que ha tingut molt d'èxit als Estats Units. La novel·la, que comença cada capítol amb una cita de l'Origen de les Espècies de Darwin, narra la relació de la protagonista, una curiosa xiqueta d'11 anys, amb el seu iaio, un apassionat naturalista que es cartejava amb Darwin i que somnia amb trobar una espècie nova abans de morir-se.

La xiqueta viu... bé, si vols saber més hauràs de llegir-la. Jo aquesta mateixa setmana vaig a buscar-la.

Espere que ens agrade.

Això és una flor de bandera !!!!!!

Doncs sí, ara que s'acosta el mundial, a tot el món li entra un estrany patriotisme de banderes. Així, com les mirareu més, vaig a mostrar-vos que hi ha més biologia del que penseu en elles. Concretament m'he centrat en la "fitobanderologia" (la ciència que estudia la botànica de les band
eres), segurament espentat per la meua estima/malaltia cap a les plantes.

Vinga, anem a fer un exercici senzill. Penseu si coneixeu alguna bandera amb algun vegetal representat en ella (no val incloure el verd com excusa).

Doncs sí, començarem per eixa que heu pensat quasi tots,

la del Canadà. Oficial des del 1965, la bandera mostra una fulla d'auró (Acer rubrum, Acer sacharinum), un preciós arbre (especialment en tardor quan pren el color de la bandera) abundant a tot el Nordest americà. La importància econòmica que sempre ha suposat per al país l'extracció de la seua sava per a elaborar el deliciós sirop d'erable (xarop d'auró), explica aquest protagonisme simbòlic.

Ai, ai, ai, que ja no vos en sabeu més, eh? És broma, segur que algun de vosaltres coneix alguna més. Bé, per si de cas, vaig a posar un poc d'ordre vegetal en les banderes, així que ja que hem

començat amb els arbres, continuarem amb ells.

Vaja, vaja, quin preciós arbre tenim ací? Doncs és un cedre del Líban (Cedrus libani), una espècie de conífera en perill d'extinció limitada a uns quants bosquets a les muntanyes libaneses i uns roglets a Síria i Turquia. La seua fusta ja la venien els fenicis als egipcis (no és podreix amb facilitat), a banda d'utilitzar-la per la construcció dels seus vaixells. Posteriorment, també ha continuat la deforestació, d'ahí la seua situació.

Resseguint amb la relació bandera-deforestació-vaixells-símbol nacional, Belice, un xicotet estat del Carib representa a la seua bandera la importància de l'arbre de la caoba (Swietenia macrophylla), no per les seues propietats medicinals, sino pel seu ús en la construcció de vaixells (observeu al senyor malintencionat de l'esquerra que duu una destral per talar l'arbre quan deixen de fer la foto).

Continuant amb els arbres tropicals i sense allunyar-nos massa de Belice, arribem a Haití on han deixat guardades les destrals a casa. Aquestos caribenys més sostenibles, han sabut aprofitar la palmera d'oli (Elaeis oleifera, Elaeis guineensis), supose que us imagineu per a què, no?. La curiositat ve del nom científic d'una d'elles, "guineensis", que indica la procedència (Golf de Guinea). Va ser portada juntament amb els esclaus africans al Carib.

Però les palmeres també formen part d'altres banderes nacionals i no nacionals, com les de Paraguai, Perú, Guam i Tokelau (aquest últim més famós per regalar dominis a internet de forma gratuïta .tk). Especialment és graciós el cas de la bandera que veieu al costat i que pertany al territori australià de la Illa de Cocos. Com no havia de tenir una palmera cocotera a la bandera.

Ja fora del Carib, desfent la ruta de la palmera d'oli i els esclaus africans, trobem l'arbre del cotó de la seda (Bombax sp.) representat en la bandera de Guinea Equatorial. Aquest arbre produeix uns capolls amb unes fibres semblants a les del cotó. Per cert, una curiositat, el nom científic dels cucs de la seda és Bombix sp. , massa casualitat no?

De nou cap a l'oest, ben propet de l'Equador, hem fixar-nos en una xicoteta part de l'escut de la bandera del Perú, on entre altres motius naturals, veieu un arbre de la quina (Cinchona sp.) representant la riquesa vegetal del país. Hi ha 17 espècies diferents d'aquest arbre en perill, i totes elles poseeixen quinina a l'escorça, un conegut antipalúdic (medicament contra la malària) natural.

Tornem cap a casa, al nostre Mediterrani. Si pensareu en un arbre que el representara, quin dirieu? Si, si, ja se que les paguen mal les olives, però això és un altre article. En efecte, l'olivera (Olea europaea), o millor dit les seues branques, formen part d'un bon grapat de banderes com les de la República Dominicana, Paraguai, Eritrea i Xipre (a la dreta).

Des dels romans, en mans de la dehesa Minerva, ha simbolitzat la

pau, i és per això que eixa simbologia s'ha mantingut en el temps a religions i banderes. Com a exemple vos deixe l'Organització de les Nacions Unides (ONU), encara que a voltes coste de creure que coneixen el significat de la branca d'olivera. Fora de les banderes no cal recordar la importància a les celebracions del diumenge de rams. Per últim, a Palestina és símbol del treball i de la terra.

Sense soltar les espècies mediterrànies, anem amb el llorer (Laurus nobilis). Aquest elevat arbust culinari és originari del mediterrani oriental i ha simbolitzat des de l'Antiga Grècia el poder, el triomf i la sabiduria, segurament degut a la seua quantitat de propietats medicinals. De fet, els propis emperadors romans eren representats amb una corona de llorer al cap.

Trobem llorer a a les banderes de Guatemala(dalt esquerra), Salvador, Perú, La Lliga Àrab, San Marino.

Especial interés té la bandera d'aquest últim xicotet estat mediterrani, on a banda del mencionat llorer, també podem veure una altra espècie arbòria típicament mediterrània, l'alzina (Quercus sp.) tan ben representada a les nostres muntanyes.

Bé, bé, ara comença a complicar-se la cosa. Si coneixeu la següent heu de començar a pensar que potser passeu massa hores davant de la wikipedia. Encara ens queden alguns arbres pendents a algunes banderes regionals com l'arbocer (Arbutus unedo) a la Comunitat Autònoma de Madrid, la Picea sp. a la regió de Labrador del Canadà (a la dreta), la Magnolia sp. a la bandera de l'Estat americà de Missisipi.

Una que personalment trobe interessant és aquesta bandera semblant a la de Nigeria, però amb una Araucaria heterophylla al mig. Representa a les Illes Norfolk, un territori que pertany a Austràlia. L'espècie és una conífera endèmica (solament la podeu trobar allí). Això és conservació d'estat si senyor!!!

Per fi hem acabat amb els arbres i arbustos, així aprofitant que estem al més de les flors, continuarem amb aquestes.

Un exemple no del tot silvestre és la flor de lys que trobem a moltes banderes. En realitat, correspondria a alguna mena de lliri (Iris sp.) que representaria des de l'edat mitjana a la realesa. La trobem a les banderes de Croàcia, Bòsnia, Sèrbia, Quebec (esquerra), Guadalupe i fins i tot a l'escut espanyol.

Resepecte a altres plantes representades, podem trobar blat (Triticum sp.), símbol del treball, a la bandera d'Afganistan; canya de sucre (Sacharum officinarum) a la de Guadalupe; nou moscada (Myristica fragans) del país caribeny Granada; tulipans (Tulipa sp.) a la província holandesa de Frísia (esquerra); raïm (Vitis vinifera) a l'estat americà de Connecticut; pinya (Ananas ananas) a les Illes Caiman.

Orient ens dedica alguns exemples, com veiem a les banderes de Macao (dreta) i Kalmykia amb la flor de loto blanca (Nelumbo sp.) símbol de puresa i bellesa. També hi ha banderes que representen espècies molt concretes com les de Hong Kong (Bauhinia blakeana), els Territoris del Nord australians (Gossypium sturtianum), l'estat americà de Nevada (Artemisia tridentata).

He seleccionat dues últimes banderes respecte a les plantes, per representar en elles dos plantes suculentes (m'encanten). La primera la veieu a l'esquerra i correspon a l'estat de Mèxic on podem veure una àliga recolzada a una figuera de pala (Opuntia sp.), que ens fa pensar en l'orige d'aquesta planta invasiva de dolços fruits que tan nostra és ja.

La segona correspon a les Islas Turcas i Caicos on podem vore un cactús al costat d'una llagosta. Veritat que és graciós?

Per acabar, els amants de les falgueres ja pensaveu que m'havia oblidat de vosaltres eh? Doncs no, ací teniu dues banderes ben estranyes de Nova Zelanda (no oficials). Aquesta primera mostra una fulla de falguera platejada (Cyathea dealbata) al costat de la constel·lació de la Creu del Sud, freqüent a les banderes d'aquesta zona (és l'equivalent a la nostra Estrela Polar)

La segona és la més bonica de totes les que us he mostrat, perquè il·lustra a la perfecció el creixement circinat de les fulles d'una falguera. És una bandera no oficial, però socialment recolzada, basada en un patró tradicional dels maoris (pobladors originals de Nova Zelanda). M'encanta.

Bé, bé, bé, els qui heu arribat fins ací, a banda d'agraïr-vos la lectura, us informe que acabeu d'entrar en el selecte grup dels fitoenamorats, els fitoadictes, els fito... i los fitipaldis.

Per despedir-me de moment, no se si us he comentat que no m'agraden massa les banderes pel seu ús polític. Segurament pensaria diferent si totes tingueren la mateixa utilitat que la de baix.

Què li diu una esponja a una altra?

Que poc m'agradaven la literatura i les lletres en general, quan anava a l'institut. Que tonto era.
Ací vos deixe un diàleg entre una mare mantis religiosa i el seu fill. Aquest és un de tants contes o històrietes amb personatges naturals que es recullen a un llibre anomenat Ets una bèstia, Viskovitz d'un tal Alessandro Boffa (biòleg). El llibre vos el recomane perquè és fàcil de llegir i tracta la zoologia amb microdiàlegs ben graciosos.

- Com era el papa? -vaig demanar a la mare.

- Cruixent, una mica salat, amb molta fibra.

- Vull dir abans de menjar-te'l.

- Era un homenet insegur, neguitós, neuròtic, tal com sou tots els mascles, Visko.

Em sentia més a prop que mai d'aquell pare que no havia conegut, que s'havia dissolt a l'estómac de la mare mentre em concebien. D'ell, no n'havia rebut caliu, sinó calories. "gràcies", vaig pensar. "sé que significa per un pregadéu (mantis) sacrificar-se per la família."

Em vaig aturar en un moment de recolliment davant de la seua tomba, és a dir, la meva mare, i vaig resar un miserere.

Al cap de poc (per què resulta que cada vegada que pensava en la mort tenia una erecció) vaig pensar que ja havia arribat el moment d'anar a veure la Ljuba, l'insecte que estimava. Feia prop d'un mes que l'havia coneguda, al casament de la meua germana, que també va ser el funeral del meu cunyat, i vaig restar presoner de la seua bellesa cruel. Des d'aleshores no havíem deixat de veure'ns. Com havia estat possible? Déu m'havia beneït amb el do més valuós per als pregadéus mascles: l'ejaculació precoç, condició necessària per a tota història d'amor duradora. La primera setmana només havia perdut un parell de potes, les prensores, la segona el protòrax amb els annexos per al vol, la tercera...

- No ho facis, Visko, per l'amor de Déu! -es van posar a cridar-me els meus amics Zucotic, Petrovic i López, enfilats damunt de les branques més altes. Per a ells, la femella era el dimoni i la misogínia una missió. Eren uns desviats sexuals o disfuncionals d'ençà de la metamorfosi, havien fet vots sacerdotals i es passaven tot el sant dia mastegant pètals i recitant salms. Eren molt religiosos.

Pero no hi havia cap pregària que em pogués aturar, no pas ara que sentia el sospir glaçat de la meua bella, la ronca remor de les seues membranes, la seua rialla fúnebre. Vaig avançar frenèticament en direcció a aquells sons amb l'única pota que em quedava, repenjant-me en la meua erecció, esforçant-me per visualitzar la glòria de les seues formes, ara que no les podia veure perquè ja no tenia ocels, ara que no les podia olorar perquè ja no tenia antenes, ara que no les podia besar perquè ja no tenia palps.

Per ella, ja havia perdut el cap.

Espere que vos haja agradat la historieta i vos animeu a llegir-lo. Si voleu també puc deixar-vos-el, sempre que el tracteu com cal.

Aprenem meteorologia

Ací teniu l'enllaç amb l'arxiu de "Word" per a poder treballar vosaltres mateixos i anar treballant l'exposició a classe de "L'home del temps".

http://dl.dropbox.com/u/2663624/NOCIONS%20B%C3%80SIQUES%20PER%20INTERPRETAR%20UN%20MAPA%20METEOROL%C3%92GIC.doc

Les respostes heu d'escriure-les a la llibreta, indicant el nombre de l'exercici i la lletra de la qüestió. Les preguntes que no es puguen resoldre a la llibreta ja les respondrem a classe.

D'ací a la fama.